PALAU MOXÓ

Gótico (Barcelona)
Metres: 700

Estat: Venut

L'edifici es localitza en el districte de Ciutat Vella, en una illa emmarcada pels carrers de la Dagueria, Jaume I, Sotstinent Navarro, Bisbe Caçador i la Plaça Sant Just. Aquest gran casal s'aixeca en una parcel·la poligonal i disposa de dues façanes, la principal oberta al carrer de la Dagueria i la Plaça Sant Just i una secundària al carrer del Bisbe Caçador. Aquesta finca disposa de cinc nivells d'alçat, planta baixa, entresòl, planta noble o pis principal i dos pisos més, tot cobert amb un coberta de vessants i terrat pla transitable a la banda del carrer del Bisbe Caçador. En planta, l'edifici organitza les seves dependències -i l'accés a algunes d'elles- al voltant d'un pati descobert, on es localitza l'escala noble del conjunt. L'accés principal es realitza a través de la gran portalada localitzada al tram central del pany inferior de la façana oberta a la Plaça Sant Just, a la dreta de la qual es disposa una altra obertura corresponent a l'accés al local comercial que fa cantonada amb el carrer del Bisbe Caçador. La portalada d'accés a la casa es configura com un arc escarser adovellat de pedra que dóna pas a un vestíbul doble, cobert amb dos trams de volta de maó de pla que s'obre al gran pati descobert. El pati és un dels elements més emblemàtics del conjunt arquitectònic, al qual s'obren algunes de les dependències dels diversos nivells. Pel que fa a la planta baixa, el pati funciona com a vertebrador d'aquest espai al mateix temps que permet organitzar els seus recorreguts i accessos. En aquest nivell es localitzen les antigues cavallerisses, uns espais coberts amb voltes de maó que actualment estan dedicats a activitats polivalents del Palau Moxó. L'escala noble de tres trams és un dels millors exemples d'escala barroca coberta de la ciutat. A diferència de solucions similars de cronologies anteriors, l'escala queda totalment protegida de les inclemències del temps gràcies a uns trams de volta d'aresta rampant que es recolzen sobre de columnes d'ordre toscà. L'escala mena al pis principal o planta noble, el qual obre algunes dependències al pati a través d'una galeria d'arcs de mig punt amb columnes d'ordre toscà, desenvolupada en tres de les seves façanes. Aquest nivell es remata amb una cornisa en voladís que delimita la planta noble respecte de la resta de pisos (primer i segon), els quals s'obren al pati a través de finestres i ulls de bou. Dins la planta noble, al vestíbul es localitza un retaule del segle XV, procedent del castell de Montcortés -propietat de la família- i que representa una Anunciació. Aquest vestíbul organitza l'accés d'una banda, cap a la biblioteca, un pati elevat i un saló, emplaçats cap a la bada de la façana del Bisbe Caçador i d'altra a les estances organitzades al voltant del pati descobert i obertes a la façana de la Plaça sant Just. La biblioteca va ser construïda al segle XIX, a l'espai on es localitzava originàriament la cuina de la casa. Es tracta d'una sala de planta rectangular, obert al pati elevat de la casa i presidida per una xemeneia de marbre blanc amb l'escut de la família. Destaca d'aquest àmbit el llenç que presideix la xemeneia, on es representa a sant Ignasi de Loiola -que es diu va fer un miracle a aquesta casa- i l'escut de Navarra. El Saló Sant Mori. Aquest espai és el gran saló de la casa, amb uns 73 metres quadrats de superfície i cobert amb un magnífic sostre de pintat de temàtica al·legòrica que diuen, va ser un regal de boda. El sostre va ser construït molt probablement al segle XVIII, tal com es desprèn de la seva decoració respectant els ulls de bou que s'obren a la façana de la plaça. Es tracta d'un cel ras emmarcat per unes motllures on es representa una rosassa central on es disposa el plafó del qual penja una aranya de cristall de Baccarat que es completa amb altres adossades a les parets. A la zona de les escòcies del sostre es representen nombroses escenes al·legòriques que representen el zodíac, les arts i les estacions de l'any. Destaca d'aquest saló el piano de cua Erard de París i una consola de fusta daurada amb mirall. El Saló Montcortés és l'espai contigu al Saló Sant Mori. Es tracta d'una estança rectangular oberta a la Plaça Sant Just amb grans finestrals que donen a balcons. Les parets estan decorades amb sanefes de motius vegetals i motllurats daurats dels quals pengen garlandes. Aquest programa decoratiu es complementa amb el sostre que reprodueix els mateixos motius ornamentals. La sala es troba presidida per una llar de foc de marbre i conserva bona part del mobiliari original com llums, mobles i gerros orientals. La cambra del dormitori. Contigu al saló anomenat de Montcortés es localitza l'estança destinada a dormitori noble de la casa. Es tracta d'un espai doble, ja que una estructura de fusta daurada divideix l'estança en dos parts, tot creant una mena d'avantcambra on s'obre la capella en un lateral i el dormitori pròpiament dit, on es troba el llit de fusta pintada de blanc i coronada per un dosseret. A sengles costats del llit es localitzen dues portes amb fusteries daurades que donen accés als antics vestidors de la cambra. Menjador o Saló Rocabertí. Aquest espai era el menjador familiar dels Moxó, reformat molt probablement al segle XIX, tal com es dedueix de la tipologia de la galeria amb arcuacions i mitges columnes adossades oberta al pati descobert de la finca. Cal destacar la llar de foc de fusta i marbre, amb unes pilastres corínties de fust estriat, de clara inspiració neoclassicista. La sala està coberta amb un sostre de fusta motllurat i daurat del qual en pengen unes aranyes de cristall. Les parets estan decorades amb nombrosos quadres, entre els quals destaca una pintura italiana del segle XVI. Al centre de l'estança es disposa una taula de fusta d'erable d'inspiració anglesa amb cadires a joc.